Holaaaa!Moi!ja he arribat de Laponia... kina pena q em fa.... ha estat tot tan macu... és tan màgic... el lloc m'ha atrapat... impossible d'explicar... s'ha d'estar alla per sentir-ho, viure-ho,... com un es pot enamorar d'un lloc? en fi... que els últims tres dies de la setmana que hem passat viatjant per Finlàndia han estat inoblidables... m'ha kedat un sentiment tan trist i maku al mateix temps... em falten paraules per expressar-me...

una imatge...

Bueno... vam començar dijous 26 a la nit amb el tren cap a Rovaniemi.... Montse, Alberto i Johnatan (Ken i Don John, respectivament) i jo. La nit al tren va ser divertida... vam riure molt. També hi havia el Marco, un noi italià que va estar estudiant a Otaniemi l'any passat i ara estava aquí de vacances perquè el seu pare treballa a Helsinki. Va ser ell qui ens va donar un munt de consells per fer l'escultura; l'any passat va guanyar aquesta mateixa competició a Levi. (Ell es va quedar a Oulu, no va venir amb nosaltres fins a Rovaniemi).

Total, que a més a més de riure també vam estar intentant fer una model de la nostra escultura amb plastelina.... I així es com vam arribar a Rovaniemi a les 10 del matí....

Don John...Ken...
Montse and Laia... hidden???

Fins a les 5 de la tarda no ens sortia el bus cap a Levi o sigui que vam anar a visitar a Santa Claus un altre cop i la línia del Artic Circle amb el bus Nappapiriin numero 8... (la foto dels xupetes és a Sta Claus village, on nens de tot el món, innocents, li deixen a Santa Claus.... en la imatge... una barreja de colors, formes, cultures, sentiments,... de cada segon, moment i lloc perdut en tot el món... En una hora ho teniem tot vist així que vam esperar el bus de tornada a Rovaniemi... el qual vam perdre 2 vegades per culpa d'intentar dir-nos les hores en finès amb Don John....kello on kaksikymmenta vaille yksi....tai yli yksi?mutta bussi lahtee vaille yksi tai yli yksi???jajajaja. Després vam visitar (un altre cop també) la biblioteca i teatre d'Alvar Aalto.

Foto des del bus Napapiriin... és una parada del bus... al mig del bosc... moníiissima, no?I la biblioteca del senyor Aalto... petiteta però molt maca la idea de fer els dos nivells... intimitat i espai al mateix temps...

I... a les 5... carregats amb les serres, pala i altres eines (per fer l'escultura a Levi), motxilles, esterilles, sacs de dormir, botes de neu enormes,... vam agafar l'autobus organitzat per la competició... Estava tot molt però molt ben muntat! per 20 euros vam passar un cap de setmana amb menjar inclòs a un hotel a Levi, al costat de les pistes d'esquí. Levi és molt petit, només hi han dos hotels, un carrer amb bars i quatre botigues. Però no ens va faltar de res! Hi havien 10 cubs escampats pels voltants dels dos hotels... i després de instalar-nos cada equip a la seva habitació i sopar vam fer el sorteig dels cubs, ens va tocar just davant de l'entrada de l'hotel.L'habitació de l'infinite team... jejejeL'altell...Des de l'altell...jejeje...Sorteig dels cubs...jejeje... ens van lligar les cames a tres del grup (Alberto, jo i Johnatan a la foto...) i haviem de córrer... depenent de la posició en la que arribaves un cub o un altre.... I aquest és el que ens va tocar...També vam anar a una cabanyeta petita amb foc al mig i cada equip es va presentar... (la temperatura bé de moment... uns -8ºC crec...) erem els únics que no erem finesos!jejejeje

I bueno... resumint una mica perquè si no no acabaré mai d'explicar-vos la meva setmana.... L'endemà a les 9 del matí vam començar a fer l'escultura.... bueno.... mentida... a les 10... perquè vam decidir a última hora (arquitectes...) que era massa difícil de construir i l'altra opció que haviem decidit la nit anterior fins les 2 de la nit... era massa senzilla..., així que de 9 a 10 vam estar pensant que podiem fer... el resultat... el símbol de l'infinit... abstracte clar... continuitat però simplicitat també!Provant varies opcions la nit anterior... Prohibint a l'Alberto (computer science guy... l´únic de l'infinte team que no era arquitecte...) a les 2 de la nit que anés a dormir sense abans donar la seva opinió de la nostra proposta... jejejeje

moments d'stress amb la maqueta de plastelina a les 9 del matí... Finalment...thinking...working...working again... I aquest és el resultat final...I el team!!!! very important!

I bueno... fins aquí Levi... ah no! em deixava algo...jejej. A l'altre hotel hi havia un SPA... i com que erem participants de snow scultping competition... vam poder entrar-hi gratis... per descansar després de les 7 hores picant... jejej.... i després els premis... (no vam guanyar...)

ara si... fins aquí Levi.

Next stop: Rovaniemi. Vam arribar a Rovaniemi a les 3 de la tarda del diumenge... carregats com a burros vam anar a buscar un lloc a les afores de Rovaniemi per construir el nostre iglu!!!!! :)what about here?... the snow is not good to build the iglu... the weather is too warm... hmm...we can try it over there... total que finalment... sembla que vam trobar el lloc...L'Alberto amb els peus mullats abans de començar... la Montse amb les serres a punt de tallar blocs de gel per fer l'iglu.... Mentrestant, van sortir una parella de finesos grans, ell semblava el tiet del Frodo del Senyor de los Anillos, jejeje, i només parlaven finès, així que els hi vaig haver de demanar en finès si podiem construir un iglú al costat de casa seva....;) I la resposta va ser: iglu? hyvä hyvä, amb un somriure... que makus... El Johnatan marcant el cercle per començar a fer l'iglu...

Portant un dels primers blocs.... al final se'm plegaven els genolls... hi havia un gruix de neu de mig metre i amb la pendent... impossible!

Don John col·locant lo que tallavem la Montse i jo... l'Alberto... transportant alguns blocs també...

Bueno.... les hores anaven passant i cada vegada trobavem menys gel per fer els blocs, només trobavem neu i ja eren les 22.30h de la nit... el Johnatan amb els peus mullats, l'Alberto que volia anar a l'hotel, i vam dir... ok... 1 more hour... and then we decide... i a la mitja hora se'ns va caure una de les parets!!jajajaja!!! o sigui que... no hi va haver iglu... feia massa calor i no el vam poder fer... :( vam haver d'anar a un hotel... grrrrrrrrrr... akest no era el plan!!

L'hotel tenia cuina, així que vam poder cuinar les salsitxes que havia comprat Don John... però el noi de recepció, tot listillo em va dir... maybe I can make a deal with you... as you can see there's a fireplace here in the hall... so you can cook your sausages here but you have to go outside to get the wood... if you keep the fire on... I'll give to you and your friends cider!! vaya tela! el tio volia que anéssim a fora amb el fred que feia i lo rebentats que estàvem després de més de 4 hores fent l'iglú a canvi de sidra!!! que ens hagués regalat la nit!

L'endemà cap a Kemi... a veure l'hotel i castell de gel... a la ciutat fantasama! no hi havia ningu al carrer! oh! vam trobar un lloc per dormir amb la Montse, per telèfon,... quan vam veure el lloc... jajjaja! una casa al final de Kemi, tocant al bosc, que l'estaven reformant, amb un munt d'habitacions,... plena de miralls, amb un soterrani on hi havia la sauna al final d'un passadís tipus tesis amb les dutxes alla al costat,... ui ui ui... kina por! jejeje...

el casero ens va donar la clau de la casa i va marxar... no hi havia cap bus que et portés alla... només caminant... Amb la Montse no paravem de riure... l'Alberto estava desesperat amb la casa on anavem a dormir la nit següent i a més a més sense el Johnatan! (ell ja tornava aquell dia cap a Helsinki...).

I a continuació el famós castell i hotel de gel... la Montse no parava de dir: It's crappy! La veritat és que ens esperavem molt més! Més gran, espectacular, amb diferents pisos,... però l'emplaçament ja veieu que era moooolt macu, al costat del golf de Botnia, el mar estava congelat!

El castell per dins... hi havia una capella, un restaurant, les habitacions de l'hotel,...El restaurant...La porta de l'habitació de l'hotel... ah!prohibit fumar! també tenien extintors! xq?I l'habitació per dins... (dormir-hi costava 100euros/persona! i per anar al lavabo havies de sortir a fora! caríssim! sort que vam decidir de no quedar-nos!)Pràcticament es veu tot a les fotos, era bastant petitet... i va arribar el moment! Don John, el peke de l'infinite team... marxava cap a Helsinki... Kina gràcia, que no us he explicat res d'ell... el dia de la competició a Levi, a la nit... vam estar parlant de coses de por, energies,... tot va començar amb la Verònica a les 12 de la nit... total... que va agafar una serra de sobte... la va treure i va dir... you don't know me... jajaj!amb una cara de psicòpata! Crec que els hi va agafar por als nois... van amgar les serres a un armari!jajajaj (bueno, era de situació, sé que explicat no fa gràcia però volia deixar-ho escrit perquè ho pugui recordar d'aquí uns anys quan llegeixi el blog...). Bueno, a lo que anava, que m'he despistat una mica, vam anar a fer un kakkao calent a un pub de Kemi... no era crappy! que raro... tot ho era a Kemi... jejeje... I la última foto dels quatre junts....Kina peneta! però tenim algo pendent a Leppävaara... fer un iglu! Don John! in English for you! we still have to build THE IGLU! ! with fire inside and cook some food... fish?

L'endemà al matí començaria algo que no havia imaginat mai que existís... Kemi-Rovaniemi-Inari-Nellim... Nellim! algo que em faria pensar en la meva vida... en quina classe de societat vivim... en que esperem de la vida... en kins valors tenim... i uns sentiments i sensacions inexplicables... s'ha de sentir i per això s'hi ha d'anar...

Bueno... doncs vam agafar el tren a les 9 del matí on ens vam trobar amb Marc, l'amic de la Montse, que havia agafat el mateix tren la nit anterior des de Helsinki... Vam parar a Rovaniemi per tercera vegada... i finalment vam agafar l'autocar cap a Inari...:) Ken, Marc, Montse i jo...

A les 5 arribavem a Inari... on el Jouko (l'amo de l'"hotel" on anàvem i qui ens va fer de guia els següents dies... kiitos paljon Jouko ;) ) ens havia de recollir. Ja era fosc, la Montse el va trucar però no s'havien acabat d'entendre i el Jouko estava a Ivalo... ens va dir que l'esperéssim a un bar que hi havia alla... de fet, lo únic que hi havia... un bar, posti, i un parell de cases... amb un fred que feia... ens haguéssim mort congelats de no ser pel bar... Vam entrar toooots carregats, encara amb les serres i la pala... jejjeje! I no sé... kuan vam entrar ja va ser màgic per mi... un sentiment especial, la gent mirant, quadres sami penjats a les parets, música finesa,... (que per cert, ja m'he descarregat la cançó...), es respirava una altre ambient... és com si a fora no hi hagués vida, amb el fred, tot en silenci absolut, només senties els teus passos per sobre la neu... i de cop... alla dins es respirava tants sentiments i experiències de la gent... i como no... vaig demanar un kakkao pel fred!jejeje. Després d'una mitja hora va arribar el Jouko... i vam agafar el cotxe (furgoneta més aviat...) cap a Nellim... (Inari és una zona, un llac i també un poble.... dins de la zona de Inari hi ha Ivalo, Nellim i Inari). No vam parar de fer-li preguntes durant el viatge cap a Nellim (1 horeta...). Cultura sami, aurores boreals, el llac Inari, costums,... Bueno, vam aprendre que hi han 3 sami languages, que tenen una radio sami, que s'han modernitzat bastant respecte the old ages, i la seva casa ja no depen com abans dels renos. Abans s'havien de mudar al mateix temps que ho feien els renos, ara amb les motos de neu no és necessari tenir una casa diferent per les 4 estacions de l'any... del llac Inari... el segon més gran de Finlàndia i el més profund... la llegenda urbana que diu que si et banyes alla et mors... no és veritat, però bastant probable... :S I de les aurores... ooo!li vam preguntar el perquè de les aurores, que teniem entès que eren degudes a explosions produides al sol, energia,... però no ho acabavem de saber... i va dir: no, no, no,... this is rubbish... do you really want to know why you see northern lights...? my grandmother told it to me when I was a child... and she never lied...never... It happens because of the foxs' tail... When they move their tail and touch the mountain... they spray snow up to the sky and then we can see these magic lights... and it's said if you whistle, they start moving... bueno... us sonarà molt peliculero i xorra però ens va encantar com ens ho explicava tot amb aquest misteri... de fet... els sami creuen molt en aquestes coses... xq no es pot creure en algo impossible de tant en tant?;) En fi... vam arribar a Nellim... erähotelli... eren dues casetes i entre elles un tippi (casa dels sami...) on el Jouko va calentar suc de lingenberrys al foc que hi havia... mmm... que bo...Tippi... està fet amb troncs i cobert amb pell de reno (utilitzen reno per tot i per tot...)A dins...

La nit estava mooolt mooolt clara... i el Jouko ens va dir que es veuen aurores 200 dies a l'any i que era mooolt probable que es veiessin aquella nit... Ell ja va marxar cap a casa seva i ens vam kedar sols a Nellim... no hi havia ningú més... vam anar al llac congelat després de sopar per veure northern lights... només vam veure una llum blanca a l'horitzó... quasi res... però vam estar satisfets només d'estar sols en mig del no res... només esplanades de gel infinites... amb el perfil del avets típic de Lapònia... amb un silenci infinit... i només nosaltres amb una espelma... i la claror del cel...

L'endemà al matí el Jouko ens va venir a buscar i ens va seguint explicant moooltes més coses... vam anar a fer ruta per la zona... vam passejar pel llacs congelats, ens va explicar com caçaven els conills (fàcils de trobar, sempre passen pel mateix caminet...), ocells, renos (antigament i ara...), marques antigues als arbres que feien els russos per no perdre's..., també ens va dir: it's said that if you hug a tree... it'll give you all the power and sweetness it has to make you go on... (una altra històrieta màgica... cosetes que han hagut de buscar al llarg del temps per poder viure amb la foscor i el fred, però que fan que el lloc tingui algo especial avui en dia encara...), vam anar a la frontera amb Rússia, al riu Petsamo... que desemboca a l'Artic Sea (a uns 100Km de Nellim), vam veure renos, la muntaya sagrada pels samis... i vam sentir la soletat i el silenci també... estàvem molt a prop de la tundra... kilometres i kilometres sense res... tot pla... Aquesta foto és al russian border... hi ha una càmara dins del tronc... si us hi fixeu veureu que hi ha un forat... està molt molt vigilat, no pots creuar per cap punt al mig del bosc, ho tenen completament tot controlat, amb càmares, sensors de moviment,...

Després vam anar a buscar la "Katrina", una dona gran sami, que s'havia hagut de traslladar a Nellim durant la guerra... que mona! només somreia... Era sami autèntica! Vam anar a una església, bé la única que hi ha a Nellim, ortodoxa (pels russos... de fet tenen mooolta influència russa, venen de Rússia...) on ens va cantar una cançó sami que parlava dels travellers, o sigui nosaltres...

I després vam anar a l'hotel un altre cop... on el Jouko ens va explicar el vestuari dels sami... us poso algunes fotos...

Aquest vol dir que estas casada...Es posen al mocador, perquè només la familia els hi pot veure el cabell...I aquest és per les sami solteres... Darrera hi ha la cinta... si porten dos nusos, vol dir que tenen novio, un de sol... que no en tenen...El calçat... també fet amb pell de reno! fins i tot el fil per cosir les sabates! El fil el fan amb els tendons... utilitzen les dents... i després se'l passen per la galta... Lo de l'esquerra de tot són tendons i al costat herba (que es posen a dins la sabata pel fred, seguit del mitjó de llana i la sabata de pell de reno). La punta que tenen les sabates és pels esquís... bàsics per caminar per sobre el gruix de neu que hi ha... :)I després d'estar tant de rato a fora quasi a -20ºC... un moment de relax...

Després ens va ensenyar fotos de Nellim... de les diferents estacions... i ens vam tornar a quedar sols... Vam agafar els esquís i vam provar cross-country skiing ;)

I després de sopar... voliem veure aurores però estava núvol... així que jo em vaig posar a llegir lo del concurs a Polònia d'urbanística i ells es van kedar parlant... ja m'havia kedat dormida llegint... vaig anar a dir bona nit però vaig pensar... hmmm.... igual ja no està núvol... let's check it... i siiii!!! es veien les estrelles! o sigui que possiblilitats de northern lights! ens vam vestir tots... el Marc i jo ja estavem a fora... i de sobte... es van començar a formar unes linies de punta a punta del cel... de color blanc... semblaven núvols per un moment... però de seguida es va veure que no ho eren... podiem veure les estrelles a través! em vaig emocionar tant!jejeje!vaig anar a buscar a l'alberto i la montse... córrer córrer! hi han aurores!!!!!q maku! van baixar i vam anar al mig del llac, lluny del llum de la casa... vam esperar una hora... però no va canviar cap a millor, al contrari... va desaparèixer i es va tornar a posar núvol com ho havia estat tot el dia... No va ser molt intensa l'aurora però era enooorme! va ser preciosa la sensació... tot el cel estava ple... i tant aprop nostre... no tenim cap foto perquè esperàvem que fos més intensa... unfortunantely it wasn't...

L'endemà al matí un altre cop ens va venir a buscar el Jouko... vam agafar la moto de neu amb el trineu enganxat darrera... amb pells de reno pel fred... feia molt molt fred! -25ºC crec... i corrent amb el trineu... la sensació era de molt més fred... vam travessar tot el llac Inari amb el trineu i ens vam parar a una cottage del Jouko que s'havia construit l'estiu passat... no hi havia res... només una estufa... Ens va calentar suc de lingenberry un altre cop i va posar una paella a sobre l'estufa on va fer reno... mmmm... que bo! que bé ens va sentar amb el fred que teniem....

Vam conduir tots! ens vam anar turnant! q maku! estavem completament al mig del llac Inari totalment congelat!

Després de recuperar-nos una mica del fred... vam continuar amb el trineu pel llac Inari fins a Keväjärvi... el poble sami del Jouko... 200 habitants... ens va portar a casa seva i vam conèixer la seva familia! kina monada de nens!jejeje!I bueno.... aquí es va acabar la inoblidable i màgica setmana... :) autocar des d'Ivalo a Rovaniemi i tren de Rovaniemi a Helsinki durant tota la nit... :) quina experiència!